Sortim del youth hostel (que estaba a SÆRBERG per allà les 10, el dia es boirós, fred, pluja, molt de vent i una temperatura d'uns 5-7 graus (recordem que estem en época estival).
Continuem la ruta amb una desviació a unes termes al mig del nores, el lloc es GRETTISLAUG, acabada la remullada (i calentets/relaxats) enfilem la Ring Road (la carretera principal) camí a AKUREYRI (la 2na ciutat més important).
Un cop hem arribat hem decidit de quedar-nos (els prop 400km's així ho han dit) i buscar un lloc on dormir, com que la previssió del temps deia plujes hem optat per un youth hostel, de pas hem anat a fast-warru per agafar calories, visitar la ciutat, comprar coses al supermercat (per fer una mica de rebost).
Per alla les 23 ja a l'hotel (hem aprofitat per fer unes rentadores) calents, secs i sopats (pasta una altra vegada amb una cuina en condicions) ja toca repasar ruta, mirar previsió meteorológica i perfilar el blog i demà ja veurem.
dimarts, 16 d’agost del 2011
Dynjandi (15)
Ens vam llevar a les 09:00, després d'una bona estona vam parar a ÐINGEYRI a omplir el dipósit i de pas vam aprofitar per menjar unes hamburgueses.
NOTA:
Degut a que no vam poder carregar el móbil no es van poder fer fotos, també val a dir que vam estar tot el dia a uns 6 graus amb boira, pluja, vents forts, en cap moment va sortir el sol i estavem en una zona totalment aïllada.
Mes endavant vam parar a HVÍTANES un lloc on es podien veure foques mitjançant uns binocles, pero vam decidir de veure-les de més aprop, un camí ple de roques plenes d'algues, en que alguns punts només hi podies passar si hi posaves tot el peu dins l'aigua i apart de que estava plovent bastant, a pocs metres ens van detectar i van marxar...
Després vam anar a REYKJANES i vam passar de llarg, no hi havia res d'interesant.
De camí a HOLMAVIK vam parar a STEINGRIMSFJARÐARHEIÐI per anar a una glacera (la nostra primera sense guia) també vam aprofitar per visitar un refugi d'emergencia, tenia el sostre amb gespa com aïllant i per dins no era més que una estructura de pedra per fora i fustes per dins.
En acabar vam aconseguir habitació a una guest-house a SÆBERG, com que tenia cuina vam aprofitar per fer pasta (que haviem comprat feia dies).
Vam fer uns 450km's, i demå més.
NOTA:
Degut a que no vam poder carregar el móbil no es van poder fer fotos, també val a dir que vam estar tot el dia a uns 6 graus amb boira, pluja, vents forts, en cap moment va sortir el sol i estavem en una zona totalment aïllada.
Mes endavant vam parar a HVÍTANES un lloc on es podien veure foques mitjançant uns binocles, pero vam decidir de veure-les de més aprop, un camí ple de roques plenes d'algues, en que alguns punts només hi podies passar si hi posaves tot el peu dins l'aigua i apart de que estava plovent bastant, a pocs metres ens van detectar i van marxar...
Després vam anar a REYKJANES i vam passar de llarg, no hi havia res d'interesant.
De camí a HOLMAVIK vam parar a STEINGRIMSFJARÐARHEIÐI per anar a una glacera (la nostra primera sense guia) també vam aprofitar per visitar un refugi d'emergencia, tenia el sostre amb gespa com aïllant i per dins no era més que una estructura de pedra per fora i fustes per dins.
En acabar vam aconseguir habitació a una guest-house a SÆBERG, com que tenia cuina vam aprofitar per fer pasta (que haviem comprat feia dies).
Vam fer uns 450km's, i demå més.
Peninsula SNÆFELLSNES (14)
Avui tocaba anar als Fiords de l'oest mitjançant la carretera 60, vorejant la costa passant per un port de muntanya que es diu KLETTSHELS, hem parat dalt de tot del port perque hi havia un refugi d'emergencia i per veure com era per dins, de pas ens hem acostat al marge i teniem uns vents huracats amb sensació de temperatura d'uns 2 graus.
Despres hem anat a FLÓKALUNDUR, a on hem fet un café (amb unes vistes impresionants) hem continuat per la carretera 62 i en acabat s'ha seguit el camì de terra 612 fins a LÄTRABJARG per poder veure uns ocell anomenats frarets (cosa que no hem aconseguit), hem estat caminant durant uns 6km's (3 anar + 3 tornar) amb un vent que venia de la banda esquerra amb una velocitat d'uns 60km's (segurament amb puntes de més) apart a uns 3 metres teniem uns penya-segats amb una alçada d'uns 450 metres totalment verticals i recomanaven no anar a la punta o si ho feies doncs anar-hi estirat i amb moviments pausats, tot el camì de pujada es amb un grau d'inclinació del 25-30%, és a dir, ha sigut un camì complicat.
Un cop acabada la ruta "ocellaire" hem tingut de refer el cami de tornada, en un punt concret ens hem trobat un lloc a on tenien un avió desmontat i més endavant un vaixell encorat platja a dins, estava tot oxidat.
Hem agafat la carretera 63 per creuar uns ports de muntanya (amb pendents d'un 10%) per arribar a la catarata de DYNJANDI.
Allì ens hem topat amb una catarata d'aspecte majestuós i d'accés fàcil, veient que era tard (per les 21), de que portavem prop de 500km's i que encara faltava per arribar al destí vam decidir de quedar-nos a dormir allå (si, segona nit al cotxe, ara ja ho tenim mes per la mà).
Val a dir que la zona ja està preparada i hi havien serveis (wc i aigua corrent) apart d'altres campistes i una autocaravana.
El lloc mereixia la pena, a les 24 ja estavem fregits.
Despres hem anat a FLÓKALUNDUR, a on hem fet un café (amb unes vistes impresionants) hem continuat per la carretera 62 i en acabat s'ha seguit el camì de terra 612 fins a LÄTRABJARG per poder veure uns ocell anomenats frarets (cosa que no hem aconseguit), hem estat caminant durant uns 6km's (3 anar + 3 tornar) amb un vent que venia de la banda esquerra amb una velocitat d'uns 60km's (segurament amb puntes de més) apart a uns 3 metres teniem uns penya-segats amb una alçada d'uns 450 metres totalment verticals i recomanaven no anar a la punta o si ho feies doncs anar-hi estirat i amb moviments pausats, tot el camì de pujada es amb un grau d'inclinació del 25-30%, és a dir, ha sigut un camì complicat.
Un cop acabada la ruta "ocellaire" hem tingut de refer el cami de tornada, en un punt concret ens hem trobat un lloc a on tenien un avió desmontat i més endavant un vaixell encorat platja a dins, estava tot oxidat.
Hem agafat la carretera 63 per creuar uns ports de muntanya (amb pendents d'un 10%) per arribar a la catarata de DYNJANDI.
Allì ens hem topat amb una catarata d'aspecte majestuós i d'accés fàcil, veient que era tard (per les 21), de que portavem prop de 500km's i que encara faltava per arribar al destí vam decidir de quedar-nos a dormir allå (si, segona nit al cotxe, ara ja ho tenim mes per la mà).
Val a dir que la zona ja està preparada i hi havien serveis (wc i aigua corrent) apart d'altres campistes i una autocaravana.
El lloc mereixia la pena, a les 24 ja estavem fregits.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)









