divendres, 26 d’agost del 2011

Güiar comin'

Ja estem a 2 hores de que surti el vol (que dura una mica més de 4 hores) hem passat el matí per la capital fent una mica de shopping i tenint revivals del primer dia, per allà les 13h hem decidit d'anar a l'aeroport.

Com apunt dir que hem fet 4520 (a la foto falta sumar 72 del primer dia) , una salvatjada, el nostre rècord eren 4100km's a Nova Zelanda en 21 dies.

El blog es continuarà ampliant en dades, fotos, correccions de lèxic, entre d'altres.

Falta una entrada final que serà en forma d'epíleg i com s'ha organitzat, apart de recomanacions.


Catedral de Reykjavik


Típica foto cafre del ninot viking


4442 km's en 16 dies (falta sumar 72 del primer dia)

HVOLSVÖLLUR (25)

Sortim de la cabaneta i ens dirigim cap ALVIDRA, pasant per SELFOSS, allí trobem un bosc impecable i que es ideal per fer una caminadeta d'un parell d'hores.


Vistes (a les 7:30AM) des la meva habitació

Un cop 'pasturats' anem a visitar el llac GROENAVATN, val a dir que el dia es impecable, temperatures de 15 graus, cap núvol, el mar tranquil amb un blau que sembla del 'potochop'.

Vista d'un llac ben maco, això si, ple de mosquits

Continuem la ruta i parem a SELTUN, lloc on hi ha uns 'hot springs' i al 1999 aquella zona va fer un pet com un glà.
De pas aprofitem per pujar al cim del turonet (esquivant petites fumeroles que anem trobant.), arribats a dalt fem una sentadeta i notem que el terra està calent (no per efecte del sol).

Un cop abaix fem camí cap a la costa, atravesant un mar de lava (no, no es literal) i anem a petar (després d'unes quantes hores) al TWO CONTINENTS, el lloc a on hi ha la divisió de les plaques tectóniques entre AMERICA I EUROPA.

Lava, lava i més lava, heus aquí un mar de lava


Punt de separació de les plaques tectóniques entre
America i Europa

Vist que ja poca cosa més es podia fer anem cap REYKJAVÍK a buscar un lloc bé de preu, pero sembla que estava tot ple.A aquestes alçades mirem el contador de km's i veiem: 4322!!!
Decidim de sortir de la ciutat i a uns 40minuts acabem a un càmping a HVERAGERÐI, avui toca dormir al cotxe però com que no hi han núvols aprofitarem per veure les estrelles.

dimecres, 24 d’agost del 2011

HVOLSVÖLLUR (24)

Ens llevem a les 07:30 i anem a esmorçar per allå les 815 l'eloi i en gonzalo han menjat: ou dur, té, peix marinat, sucs, torrada amb mermelada, formatge, pastisets..i jo: pà amb nutella, pastisets de xocolata i galetes de xocolata.

A jalaaarr!!!!

Avui feia prou bon dia hem decidit d'anar a la illa de HEIMAEY, (recomanem visiteu la wikipedia).
A les 13 hem agafat el ferry (el trajecte dura 30 minuts) i ha marejat una mica.

D'aqui poc comença el mareig :-(

Un cop desembarcats hem fet camí al volcà EIDFELL, a mig camí hem parat per menjar una mica de pa-amb-formatge-pernil-patates.

Inscripció del que hi havia abans de que el volcà petés

Vista del port de la illa

Un cop amb el pap plé hem fet l'ascensió, la vista un cop al cim és increible, veus el recorregut que va fer la lava.

Vista panoràmica (180 graus) del poble des del volcà apagat

Qui diria que això es la vista des d'un camp de golf

Mes tard anem a fer una pujada a BLATINDUR, amb una pujada de prop del 75% (una bestialitat, quasi vertical) s'ha trigat uns 40minuts per pujar i uns 20 per baixar.

Pujada del 75% d'inclinació, que el meu genoll no em va deixar acabar


Posta de sol (a les 22:00) del port a l'arribar
Cap alla les 19:30 hem anat a comprar els bitllets per el ferry de les 20:30, la tornada ha sigut menys bellugat.Un cop a port ens trobem una posta de sol increible amb un cel quasi sense núvols pero amb una temperatura de 7 graus.
Mirem la guia per buscar un lloc a on dormir i trobem un mini-loft a HVOLSVÖLLUR.
Fem 4 coses a la mini-cuina i a clapar.

SÓLHEIMJÖKULL (23)

Ens despertem (a dins del cotxe, clar) a les 07:35, ha estat plovent intensament tota la nit, pero ara surt una mica de sol, amb lo qual aprofitem per rentar-nos la car a un mar amb bastanta mala llet i fred.
Un cop ja realment desperts veiem una muntanya/penya-segat devant nostre (deuria fer uns 350 metres d'alçada i era bastant vertical) decidim de pujar una mica, poc a poc anem guanyant terreny i la quantitat d'ocell que semblaven taques blanques sobre un fons verd ja van agafant més volum.
Continuem l'ascens (en una pujada del 60% aprox i plena de fang) i al cap d'una estona trobem a uns 6 metres devant nostre uns frarets (puffins), la mascota d'islandia, ja tocava veure l'ocell en estat salvatge, com sol pasar no duiem el móbil (apart estava a les últimes en tema de bateria) sort del gonzalo que duia la seva càmera de fotos.
Baixem i amb tot aixó ja son les 08:30, un inici de matí bastant intens.
Agafem carretera i anem a veure la última glacera, SÓLHEIMAJÖKULL.
Entrem amb el cotxe al camí de terra pero al cap d'una estona trobem una baixada bastant empedrada, decidim d'aparcar i anar-hi a peu seguint el curs del riu (vam calcular uns 50minuts).
Després d'un camí atravessant dunes de sorra volcànica, rierols, trosos plens d'aigua, etc...arribem a la glacera, els blocs principals estan coberts de la sorra negre i part del seu lateral està en desglaç.
Intentem accedir mes a dins pero el que sembla terra compacta no es més que un engany, en menys de 2 segons ja tens tot el peu enfonsat i clavat.
Veient que no podiem anar glacera cap a dins decidim de vorejar la muntanya fins arribar a un lloc més estable, al poc decidim tornar, ens esperen uns 50 minuts més.
Agafem carretera i anem a SKÓGAFOSS, on hi ha una caiguda d'aigua impressionant i que pots anar al seu peu, en pep es va equipar adequadament i es va fer la seva dutxa.
En acabat vam anar a menjar quelcom a HVOLSVÖLLUR.
Un cop tips i repasada la ruta anem a KELDUR, un lloc on hi han les casetes típiques del S.XIII.
Acabant la ruta ens vam quedar a pasar la nit a un hotel (que tenien buffett lliure per esmorçar) a la població de HELLA.
Un cop nets i sopats a les 23:45 ja estava tothom clapat.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Nose (22)

Després d'un esmorçar contundent sortim del guest house a les 09:30.
Anem a visitar el llac JÖKULSÁRLÓN, el clima realment no va ajudar, vam esperar uns 50 minuts a que es calmés la pluja vam sortir a fer 4 fotos a unes foques que hi havien.
Després vam anar a la glacera SVÍNAFELLSJÖKULL, vam aprofitar per fer un banyet ben fresquet (he he he).
Acabada aquella visita vam anar a veure'n una altra (el temps va empitjorar) a SKAFTAFELLSJÖKUL aqui vam decidir desmarcar-nos del camí marcat i anar una mica per un camí més extrem, realment feia impressió que a uns 250 metres en diagonal abaix teniem una glacera que feia por ja que 2 pases mal fetes et cauries per una baixada plena fang i rocs amb un final mullat a uns 2-3 graus, vam tindre un avís auditiu, en algún lloc va caure un megabloc i vam decidir de tornar. Més tard vam anar a VIDVERGHAMRAR (recomanen ho busqueu per internet).
Per acabar vam anar a VIK, com que no vam trobar lloc es va decidir de dormir a dins del cotxe a primera linia de mar (i gratis) per sopar ens vam fer uns entrepans de salmó fumat (bonissim) i de postres pastís de xocolata.

dilluns, 22 d’agost del 2011

DJUPIVDEUR (21)

Sortim del guest house de camí cap a HÖFN, donat que el temps només acompanyava a les ovelles vam decidir de no parar fins a DJUPIVDEUR, pero previament haviem de pasar per dos ports de muntanya amb inclinacions del 15%, corves tancadisimes, ponts petits amb penya-segats a dues bandes, ràfagues de vent, fang que patina, estat més que lamentable de les carreteres, etc..
Un cop arribats al poble veiem que el vaixell que teniem que agafar per anar a una illa ja no hi es (sort que no haviem comprat els bitllets) per la hora que era i com que no teniem molta cosa a fer vam aprofitar per menjar quelcom calent.
Continuem el camí entre boires, pluja, etc..
Per allå les 17 arribem a un lloc on hi ha una glacera al fons (a 1 hora a peu) ens enfundem les botes i a caminar!!
Un cop arribem a lloc l'espectacle és impressionant, vam poder comprovar la fragilitat del gel personalment (no vam acabar a l'aigua per poc, recordem que estå a graus) al cap d'una estona veiem que comença a baixar la boira i decidim de tornar, pero un cop decidim d'arrencar comença a ploure prou fort i a sobre amb vent, als 20 minuts ja teniem els pantalons xops, als 45 minuts ja vam començar a detectar els mitjons una mica humits, per entrar una mica en calor vam decidir d'anar corrents, un cog arribats al cotxe tocava canvi de roba i calçat.
Per allà les 21 vam trobar una casa familiar que també feia de guest house, i vam pasar la nit calents i secs.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Video catarata

Doncs aixó...

BORGARFJÖDUR (20)

Sortim del guest house a les 9:10 amb una mica de mal temps (temperatura d'uns 11 graus i pluja amb una mica de vent, o sigui el típic clima d'Islandia a l'estiu).
Fem una parada a un poble gran per comprar una mica de tot al supermercat.
Acabada la compra anem a visitar unes catarates (quantes hem portem? 8, 12 o prop de la trentena?) a EGILSSTAJIR.
El camí sembla fàcil, pero no ho és, al menys per accedir al peu mateix d'on trenca, jo he optat per un camí més segur, escalar la muntanya amb pendents del 60%, els altres han decidit de correr el risc d'atravessar saltant (entre roques que es bellugaven, tenien bastanta distància entre elles, estaven mullades i el riu no anava lent precisament) un cop han accedit a l'altre marge del riu tampoc ho tenien fàcil, ja que tenien de 'caminar' per una pared d'una inclinació del 50% amb tot de terra i grava que se't desmontava al pasar, al cap de poc el he perdut del meu punt de vista.
El camí continua intentant accedir a la segona muntanya més alta del país, pero gràcies a la merda de clima no veiem una merda.
Continuem el camí i ara anem a un lloc pijo HALLORMS-STADASIULEVA, aqui es on es veu per primera vegada un bosc 'en condicions' apart de tindre un llac amb una aigua d'un color tirant al gris.
Acabada la pasejada anem a la punta del fiord, un lloc a on paren els vaixells que venen d'escocia, illes faroe, noruega i algun altre més.
Per accedir allí passem un port de muntanya (el 3er del dia i no l'últim) amb una boira que no es veia res a uns 5 metres.
Arribats abaix només trobem pluja, boira alta i fred, vist el panorama tornem enrrera (si, un altre cop cap al port de muntanya).
Un cop atravesada truquem a diversos llocs per dormir, pero no trobem res, pero a la ultima trucada ens diuen que si, el lloc estå a 1 hora de camí.
Al cap de poc ens desviem per un camí de carro amb l'avís de que la baixada es del 18%, la carretera (per dir-ho d'alguna manera) estå en un estat lamentable, al cap de poc comença el ball de bastons, una boira que no es veia res en 3 metres, foscor, pluja forta, corves tancadisimes i tot aixó barrejat amb més de 300km's a la esquena, pasar ponts, precipicis a la banda dreta, es a dir la pitjor ruta que fins avui hem trobat.
Després d'uns 100 minuts arribem a destí: EGILSSTADIR.
Aquest cop ens toca un 'tros' d'hotel que esta preparat per viatgers.
Un lloc ample, cómode, sec i net, apart erem els únics.
Sopem pasta i a clapar.

dissabte, 20 d’agost del 2011

VOPNAFJÖRÐUR (19)

Sortim del camping una mica emprenyats ja que al final ens han cobrat a tots els que hem pasat la nit alli, parem a una benzinera per fer un té (ara la temperatura ha pujat una mica, estem a 11 graus) i anem de camí mitjançant la carretera 917 amb un port de muntanya amb boira absolutament densa i un grau d'inclinació del 15%, la vista per aixó (quan hem arribat a dalt de tot era increible, ja que tambê estavem més amunt dels núvols.
En acabar el port de muntanya hem fet una paradeta a unes gorges bastant peculiars, eren mini-cascades rodejades d'unes parets plenes de grava que només mirar ja queia algún tros, hem pujat un tros riu amunt pero al cap d'una estona de fer 1001 mogudes per no caure ho hem deixat estar, pero en gonzalo que estava més pinxo ha trobat la manera de continuar (saltant a un tros de marge concret amb el suficient impuls).
Acabat el nûmero 'tomberello' hem anat a petar a un poble d'uns 200 habitants, BAKKAGERDI, veient la hora (prop de les 17) hem optat per agafar un 'guest house' i aprofitar per fer una muntanyeta que hi havia per la zona.
El guest house era comfortable i ben preparat, aprofitant que la cuina tenia de tot avui també tocava pasta (així la acabavem al igual que el formatge).
Per allå les 23 l'eloi i en gonzalo ja estaven somniant amb roques de lava i llegendes vikingues,

EIÐARBÆR (18)

Sortim de la mega-casa (que haviem dormit la nit abans) a les 09:05 i anem cap HÚSAVIK, lloc dedicat principalment a la vista de balenes, degut al mal clima, l'excés de gent i que els preus eren una mica abusius (60 euros per cap) vam fer un plå alternatiu, anar a ASVYRGI, que hi ha el parc nacional JÖKULSÁRGLJÚFUR, alli vam fer una mica de ruta (quedant estorats amb la vegetació, els llacs i el microclima) més endavant anem a TRÖLLID, lloc on trobem les anomenades 'roques del troll', unes roques inmenses, totalment fràgils i molt perillóses (ens va caure un roc ben aprop), la ruta va ser d'uns 5km's.
En acabar vam anar als penya-segats RAUÐANES, un lloc amb unes vistes i una tranquilitat indescriptibles, el total de la ruta va ser d'uns 10km's, un cop acabat i ja fosquejant, vam acabar dormint al cotxe a un camping a ÐÓRSHÖFN amb una temperatura exterior d'uns 7 graus.

divendres, 19 d’agost del 2011

Akoreyri (17)

Deixem enrrera Akoreyri (i a lo pelut, un jipi del youth hostel) segona capital d'illa, de bon matí (8h30) amb ganes i 'a tope!' cap 'Mývatn and the northeast'. Primera parada,Godafoss les Catarates dels déus, en una paraula 'majestuoses', eren per alla les 9:30 i ja hi havien tot de guiris fent el papallona com nosaltres, després de tindre una mica d'incident (en pep s'ha descalabrat una mica, pero res greu) hem continuat cap a SKÚTUSTADIR, un lloc on estan els anomenats 'pseudo-craters' i on sembla el paradís del mosquit.
Continuem la ruta i anem cap a DIMMOBORGIR, les anomenades 'lava-towers', unes torres de lava molt perilloses d'escalar, ja que son altament inestables i la roçadura mes petita fa molt de malt (en pep ho confirma).
Aprofitem per fer un caminet d'unes 2 hores amb un silenci increible (ni un ocell).
Acabada la visita anem cap a GRÓTAGJÁ, un lloc on hi han coves amb aigua (a una temperatura d'uns 25graus) i que t'hi pots banyar, recomanen no estar-hi molta estona ja que els moviments sísmics son totalment imprevisibles.
Mes tard anem a HVERIR, un lloc a on hi han tot tipus de fumeroles i aigues pudentes varies, tot en un camí enfangat que costava caminar apart de que patinava bastant.
En aquest mateix lloc veiem com un cim a uns 500metres d'alçada amb una pujada del 45%, durant uns 35 minuts i amb fang als peus vam arribar al cim amb unes vistes impressionants, la baixada la vam fer per el mateix lloc pero amb mes cura, una patinada i vas rodolant com una roda.
Acabada la visita fem camí cap a KRAFLA, un cràter amb unes dimensions més que generoses i que a l'interior tenia un llac d'un color blau-turquesa, mentres anavem rodejant el crater mitjançant una serie de caminets (una mica perillosos, ja que eren rius d'aigua a uns 90 graus), mes tard anem a visitar unes altres catarates, les de ÐETTIFOSS, simplement impressionants, poques vegades hem tingut por de la natura pero en aquest cas tens la sensació de formigueta,simplement increibles.
Per allà les 20:30 hem trucat a diversos llocs pero estava tot ple, a l'últim intent s'ha aconseguit una casa de dos pisos amb calefacció, cuina equipada, etc.
Hem aprofitar per fer un bon sopar i una sobretaula com déu mana, demà toca llevar-se a les 08 per anar a HUSAVIK.