BORGARFJÖDUR (20)

Sortim del guest house a les 9:10 amb una mica de mal temps (temperatura d'uns 11 graus i pluja amb una mica de vent, o sigui el típic clima d'Islandia a l'estiu).
Fem una parada a un poble gran per comprar una mica de tot al supermercat.
Acabada la compra anem a visitar unes catarates (quantes hem portem? 8, 12 o prop de la trentena?) a EGILSSTAJIR.
El camí sembla fàcil, pero no ho és, al menys per accedir al peu mateix d'on trenca, jo he optat per un camí més segur, escalar la muntanya amb pendents del 60%, els altres han decidit de correr el risc d'atravessar saltant (entre roques que es bellugaven, tenien bastanta distància entre elles, estaven mullades i el riu no anava lent precisament) un cop han accedit a l'altre marge del riu tampoc ho tenien fàcil, ja que tenien de 'caminar' per una pared d'una inclinació del 50% amb tot de terra i grava que se't desmontava al pasar, al cap de poc el he perdut del meu punt de vista.
El camí continua intentant accedir a la segona muntanya més alta del país, pero gràcies a la merda de clima no veiem una merda.
Continuem el camí i ara anem a un lloc pijo HALLORMS-STADASIULEVA, aqui es on es veu per primera vegada un bosc 'en condicions' apart de tindre un llac amb una aigua d'un color tirant al gris.
Acabada la pasejada anem a la punta del fiord, un lloc a on paren els vaixells que venen d'escocia, illes faroe, noruega i algun altre més.
Per accedir allí passem un port de muntanya (el 3er del dia i no l'últim) amb una boira que no es veia res a uns 5 metres.
Arribats abaix només trobem pluja, boira alta i fred, vist el panorama tornem enrrera (si, un altre cop cap al port de muntanya).
Un cop atravesada truquem a diversos llocs per dormir, pero no trobem res, pero a la ultima trucada ens diuen que si, el lloc estå a 1 hora de camí.
Al cap de poc ens desviem per un camí de carro amb l'avís de que la baixada es del 18%, la carretera (per dir-ho d'alguna manera) estå en un estat lamentable, al cap de poc comença el ball de bastons, una boira que no es veia res en 3 metres, foscor, pluja forta, corves tancadisimes i tot aixó barrejat amb més de 300km's a la esquena, pasar ponts, precipicis a la banda dreta, es a dir la pitjor ruta que fins avui hem trobat.
Després d'uns 100 minuts arribem a destí: EGILSSTADIR.
Aquest cop ens toca un 'tros' d'hotel que esta preparat per viatgers.
Un lloc ample, cómode, sec i net, apart erem els únics.
Sopem pasta i a clapar.